He trobat molt interessant aquest resum, que de ben segur m'ajudarà en les intervencions.
1.
Ajuda’m
a comprendre. Organitza el meu món i facilita’m que avanci el que va a passar.
Dóna’m una ordre, estructura i no
caos.
2.
No
t’angoixis amb mi, perquè m’angoixo. Respecta el meu ritme. Sempre podràs relacionar-te amb mi si comprens les meves
necessitats i el meu mode especial
d’entendre la realitat. No et deprimeixis, el que és normal serà que avanci i em
desenvolupi cada vegada més.
3.
No me
parlis massa ni massa ràpid. Les paraules són “aire” que no pesa per a
tu, però poden ser una càrrega molt
feixuga per mi. Moltes vegades no són la millor manera de relacionar-te amb
mi.
4.
Com
altres nins, com altres adults, necessito compartir el plaer i m’agrada fer les
coses bé, encara que no sempre ho aconsegueixi. Fes-me saber, d’alguna manera,
quan he fet les coses bé i ajuda’m a
fer-les sense errades. Quan faig massa errades me passa com a tu: m’enfado i
acabo per negar-me a fer les coses.
5.
Necessito
més ordre del que tu necessites, més predictibilitat
en l’entorn que la que tu requereixes. Hem de negociar els meus rituals per a conviure.
6.
Em
resulta difícil comprendre el sentit de moltes de les coses que me demanen que
faci. Ajuda’m a entendre-ho. Tracta de demanar-me coses que puguin tenir un sentit concret i desxifrable per mi. No
permetis que m’avorreixi o estigui inactiu.
7.
No
m’envaeixis excessivament. A vegades, les persones sou massa imprevisibles,
massa renoueres, massa estimulants. Respecta
les distàncies que necessito, però sense deixar-me sol.
8.
El
que faig no és contra tu. Quan tinc una rabieta o em copejo, si destrueixo
alguna cosa o em moc en excés, quan m’és difícil atendre o fer el que em
demanes, no estic tractant de fer-te mal. No
m’atribueixis males intencions.
9.
El
meu desenvolupament no és absurd, encara que no sigui fàcil d’entendre. Té la seva pròpia lògica i
moltes de les conductes que anomeneu “alterades” són maneres d’enfrontar el món
des de la meva especial manera de ser i
de percebre. Fes un esforç per comprendre’m.
10. Les
altres persones sou massa complicades. El meu món no és complexe ni tancat,
sinó simple. Encara que et sembli
estrany el que et dic, el meu món és tan obert, tan sense embuts ni mentides, tan ingènuament
exposat als altres, que resulta difícil penetrar en ell. No visc a una
fortalesa buida, sinó a una plana tan oberta que pot semblar inaccessible. Tinc
molta menys complicació que les
persones que vos considereu normals.
11. No em
demanis sempre les mateixes coses ni m’exigeixis les mateixes rutines. No has de fer-te tu autista per ajudar-me.
L’autista sóc jo, no tu!
12. No
només sóc autista. També soc un nin, un adolescent, o un adult. Comparteixo
moltes coses dels nins, adolescents o adults als qui anomeneu normals. M’agrada
jugar i divertir-me, estimo als meus pares i a les persones properes, me sent
satisfet quan faig les coses bé. És més
el que compartim que el que ens separa.
13. Val
la pena viure amb mi. Puc donar-te tantes satisfaccions com altres persones,
encara que no siguin les mateixes. Pot arribar un moment en la teva vida en que
jo, que soc autista, sigui la teva major
i millor companyia.
14. No
m’agredeixis químicament. Si t’han dit que he de prendre una medicació, procura que sigui revisada periòdicament per
l’especialista.
15. Ni
els meus pares ni jo tenim la culpa
del que em passa. Tampoc la tenen els professionals que m’ajuden. No serveix de
res que vos culpeu els uns als altres. A vegades, les meves reaccions i conductes poden ser
difícils de comprendre i afrontar, però no és per culpa de ningú. La idea de
“culpa” no produeix més que sofriment en relació al meu problema.
16. No me
demanis constantment coses per damunt del que sóc capaç de fer. Però demanem el que puc fer per ser més autònom, per
comprendre millor, però no me donis ajuda
de més.
17. No
has de canviar completament la teva vida pel fet de viure amb una persona
autista. A mi no em serveix de res que tu estiguis malament, que et tanquis i
et deprimeixis. Necessito estabilitat i
benestar emocional al meu voltant per estar millor. Pensa que la teva
parella tampoc té la culpa del que em passa.
18. Ajuda’m
amb naturalitat, sense convertir-se
en una obsessió. Per poder ajudar-me has
de tenir els teus moments en que descanses i et dediques a les teves
pròpies activitats. Apropa’t a mi, no te’n vagis, però no et sentis sotmès a un
pes insuportable. En la meva vida, he tingut moments dolents, però puc estar
cada vegada millor.
19. Accepta’m com
soc. No condicionis la teva acceptació a que deixi de ser autista. Siguis
optimista sense fer-te “novel·les”. La meva situació normalment millora, encara
que per ara no tingui curació.
20. Encara
que em sigui més difícil comunicar-me o no comprendre les sutileses socials,
tinc, fins i tot, algunes avantatges en comparació amb els qui vos dieu 'normals'. Me costa comunicar-me, però no sol enganar. No comprenc les sutileses
socials, però tampoc participo de les dobles
intencions o els sentiments perillosos tan freqüents en la vida social. La
meva vida pot ser satisfactòria si és simple,
ordenada i tranquil·la. Si no se’m demana constantment i només allò que més
em costa. Ser autista és una manera de ser, encara que no sigui allò normal. La
meva vida com autista pot ser tan feliç i satisfactòria com la teva “normal”.
En aquestes vides, podem arribar a trobar-nos i compartir moltes experiències.
Mira per on! Per segon dia consecutiu, els mitjans de comunicació fan ressó del TEA i, més concretament, del nostre centre.
.jpg)
