Reflexió: el mutisme

Una de les característiques comunes amb els joves amb TEA que forma part necessària per fer el diagnòstic és l’absència o deficiència en la comunicació.

Els alumnes amb autisme estan afectats en la comprensió i ús del llenguatge parlat i en la comunicació per gestos. Molts tenen com a característica el mutisme o una considerable anomalia en la parla.

Per això, a les sessions conjuntes que facem, no hi ha conversa ni entre ells ni amb l’adult. Ells se seuen i esperen que l’adult els hi digui si ja han acabat el dibuix, si volen fer un altre dibuix. I assenten amb el cap o et diuen de vegades “si”. Observo que entre ells hi ha diferents graus de TEA però, llevat d’un que sí té llenguatge parlat, la resta tenen una absència de llenguatge o mutisme.

Alguns es comuniquen només per gestos. Altres fan el que s’anomena ecolàlia, que és la repetició de paraules que tenen poc sentit pel jove i les repeteix com un eco buit, com un lloro. Si repeteixen paraules o frases que han sentit al passat se diu que és una ecolàlia retardada.

Una de les que fa més ecolàlies és Elsa. Ella repeteix el darrer que li has dit sense tenir comprensió del que diu i fins i tot inventant paraules que sonen semblants a les que li acabes de dir.

En canvi, Mario té més desenvolupat el llenguatge i compren alguna de les paraules més freqüents que utilitzen les educadores en forma d’ordres, com per exemple, "ves a preparar el berenar", "dóna’m el quadern".

Sembla que tenen la tendència a reaccionar a una o dues paraules d’una frase e ignorar la resta. A més a més, fan una interpretació literal de les frases. Per tant, les persones amb trastorns autistes reaccionen malament a les bromes verbals, perquè se les prenen en serio. Tenen també poca o cap comprensió dels acudits que es basen en l’ambigüitat verbal.

De vegades comprenen paraules llargues i obscures però es confonen amb les més quotidianes.

Mario de vegades confon el masculí i el femení d’algunes paraules.

El que està clar es que la comunicació en els autistes està afectada en diferents graus de dificultat, tot i que, en aquest grup de joves, predomina el mutisme.

Com actuar davant una crisi d'epilepsia?

És freqüent als TEA tenir associades altres disfuncions, com l'epilepsia. Elsa és un clar exemple (veure entrada de l'11 de maig). Avui he observat el protocol d'actuació dels professionals del centre en aquests casos:

1- Primer, és molt important la prevenció en cas d'atac epilèptic. Per això, s'asseguren de que, quan està dreta, sempre dugui un casc per tal d'evitar cops en cas de caiguda al perdre el coneixement. També ha de dur sempre amb ella un estoig amb l'imant que activa el xip que té col·locat al seu organisme.

2- En veure els primers símptomes d'epilepsia (ulls en blanc...), agafen l'imant i li passen pel xip del seu cos. També li bufetegen la cara perquè es mantengui desperta. Han d'esperar mig minut, aproximadament, per tal de veure si el cos reacciona favorablement. Si no, es repeteix l'operació una segona vegada.

3- Si a la tercera vegada no s'ha recuperat, s'ha d'avisar als serveis d'urgència.

Avui he descobert que conèixer com actuar en aquests casos és fonamental per a qualsevol educador que treballi amb TEA.

Jardineria i treball individual de teoria de la ment amb Elsa

ACTIVITAT GRUPAL

·Categoria: activitat grupal

·Tipus d'activitat: jardineria

·Descripció: realitzar tasques pròpies del jardí

· Metes: treballar l’àrea motora i comunicativa.

· Objetius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Ajudar a desenvolupar la habilitat comunicativa, mitjançant instruccions simples (“anem a obrir l’aixeta”, “anem a omplir la regadora”).

-Desenvolupar la capacitat de centrar-se en una activitat concreta.

·Materials: eines pròpies del treball a un hort

Desenvolupament de l'activitat:

Es dedica una estona a desenvolupar les tasques pròpies de l'hort.

Comentaris

Observo que molts d'ells manifesten una escassa coordinació de moviments. Per exemple, a Rosa se li ha d'ajudar molt a llaurar. A d'altres, se'ls hi ha d'obrir l'aixeta perquè no ho saben fer ells mateixos.

Aquesta és una altra de les característiques que he aprés dels TAE: les seves conductes motores poc flexibles i estereotipares. Moltes vegades fan 'ganyotes', balancejos, moviments rítmics i repetitius... Manifesten poca habilitat en els moviments que requereixen certa coordinació, com aquest de la jardineria. Per això considero un gran encert que el centre els treballi amb freqüència.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

·Alumne: Elsa

·Àrea d'activitat: teoria de la ment (activitat de reconeixement facial), àrea cognitiva (relació de fotografies, puzle)

·Objectiu: ens centrem sobre tot en alguns dels objectius de la teoria de la ment: 

-      -Relacionar parelles d’imatges d’emocions iguals.

-      -Relacionar imatges d’emocions diferents.

-      -Reconèixer emocions ( trist, content).

·Material: planell amb imatges, fotografies, puzle

Desenvolupament de l'activitat:

Se li dóna un planell amb fotos de diferents expressions facials per al seu reconeixement.

A altra activitat, ha de relacionar les imatges amb la seva corresponent emoció (content, trist). L'educadora li va demanant: “com està?”. També realitza un puzle, però li costa bastant.

Observacions

Observo que l'educadora insisteix molt en cada tasca. Com vaig reflexionar fa uns dies, és molt important tractar-los amb paciència. S'ha de tenir en compte els seus ritmes (per exemple, quan se'ls fa una pregunta), sense deixar d'insistir per obtenir-ne la resposta. I, quan ho fa bé, la reforça positivament.

Activitat grupal de jardineria i activitat cognitiva individual

ACTIVITAT GRUPAL

·Categoria: activitat grupal

·Tipus d'activitat: jardineria

· Metes: treballar l’àrea motora i comunicativa.

· Objetius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Ajudar a desenvolupar la habilitat comunicativa, mitjançant instruccions simples (“anem a obrir l’aixeta”, “anem a omplir la regadora”).

 -Desenvolupar la capacitat de centrar-se en una activitat concreta.

·Objectiu: treballar la coordinació motora, la capacitat d'atendre a instruccions

·Materials: eines pròpies del treball a un hort

Desenvolupament de l'activitat:

Avui fan les activitats pròpies de cada dia de jardineria: escombrar, regar, llevar fulles…

Comentaris:

Observo que els hi costa acotar-se, ja que suposa un esforç per ells. Alguns tenen sobrepès, i la majoria pren medicació psiquiàtrica, la qual cosa els pot influir. En general presenten una baixa forma física.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

·Alumne: Elsa

·Àrea: cognitiva

· Objectius: 

-   -   Realitzar seriacions de dos o més elements.

-  -    Emparellar imatges iguals.

-   - Classificar imatges per camp semàntic.

-      - Realitzar alguna imitació motora.

·Tipus d'activitat: seriació, classificació semàntica de imatges...

·Objectiu: treballar la capacitat cognitiva

·Material: panell amb fotografies, targetes...

Desenvolupament de l'activitat:

Avui observo com treballa individualment Elsa els següents objectius de la capacitat cognitiva:

-Fer una seriació de dos elements (quadrat verd, cercle groc):

Sobre un paper en blanc, se li dona una pauta amb tres gomets perquè ella continuï. Cada vegada se li ha de donar el paper amb els gomets correcte, ja que ella té la intenció de posar iguals dos seguits.

Durant el procés, fa ecolàlies, repetint el que l’educadora diu a la seva manera (per exemple, en lloc d’ “amarillo” ella repeteix “ananillo”). També se li ha d’ajudar agafant-li les mans per saber on és que ha de col·locar el gomet en el paper.

-Emparellar imatges iguals senzilles (planell amb imatges senzilles cap amunt):

Elsa va dient el nom dels animals que surten a les imatges però confon paraules. Diu “comer” en lloc de “tarta”, diu “perro” en lloc de “vaca”... Són, per tant, paraules relacionades però no correctes.

- Classificar imatges per camp semàntic (roba/animals):

Torna a fer ecolàlies i diu el que li demana l’educadora “¿Dónde va?” (a ‘roba’ o a ‘animals’). S'equivoca sovint i ho torna a intentar. Normalment, ho encerta a la segona.

- Fer una imitació motora senzilla (aplaudiment, tocar-se el nas):

No és capaç de tocar-se el nas imitant a l’educadora després de mostrar-li el gest i dir-li moltes vegades. Se li ha de dir constantment “mira’m als ulls”.

Respecte a l’aplaudiment, primer ho fa damunt la seva cama però després ja no ho torna a fer.

- Fer un puzle (de 5 peces):

Encara que li costa bastant (ja que comença per les peces de fora i no per la de dins i, a més a més, les col·loca girades), al final ho aconsegueix.

Comentaris i reflexió personal:

Puc observar que l'educadora és en tot moment pacient. Crec que, molt més que una virtut, la paciència esdevé una autèntica una eina de feina. Cal insistir una vegada i una altra, sense desesperar. Seria fàcil caure en la frustració (en veure que no avancen, que ignoren les ordres...) però veig que, de vegades, s'aconsegueixen petits objectius. Per exemple, amb aquest darrer puzle, ha estat a base d'insistir quan n'Elsa finalment ho ha aconseguit fer. I això anima.

Activitat grupal d'arts plàstiques i intent de treball individual

ACTIVITAT GRUPAL

·Categoria: activitat grupal

·Tipus d'activitat: arts plàstiques

· Descripció: dibuixos amb motius de la primavera

· Àrea: comunicació i llenguatge (llenguatge plàstic).

· Metes: treballar la creativitat, la psicomotricitat fina, la capacitat d'expressió i comunicació

· Objectius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Analitzar els principals trets de la seva personalitat i el seu món interior a partir del seu llenguatge visual i plàstic. Temes, traços, disposicions, colors són elements que ens ajuden a comprendre la seva forma d’interpretar el món.

-Ajudar a aplicar diferents tècniques bàsiques (pintura i dibuix), segons les seves característiques.

-Ajudar a desenvolupar la habilitat intercomunicativa, a través d’ordres senzilles en l’ús de la tècnica plàstica.

-Treballar la capacitat de fixar l’atenció en una activitat concreta.

·Material: ceres, llapisos...

Desenvolupament de l'activitat

Aquest dia l’activitat conjunta consisteix en regar les plantes com activitat de jardineria i en acolorir dos pòsters de dibuixos amb motius de la primavera i acolorir flors.

Dediquen poc temps a regar i, de seguida, anem a la sala comú a pintar amb llapis de colors i ceres els dibuixos de la primavera i les flors que anem dibuixant les educadores. Sembla que els hi agrada bastant l’activitat, els requereix una mica de concentració i estan tranquils.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

Aquest dia l’activitat individualitzada es comença amb Elsa però no es pot acabar perquè té una crisis epilèptica forta. Es treballen alguns objectius de llenguatge:

1)   Anomenar persones: ella reconeix el nom de tots els seus companys tot i que fa moltes ecolàlies.

2)   Anomenar objectes de la casa: ella també intenta anomenar-los però de vegades inventa paraules.

3)   Anomenar animals: es presenten tres targetes amb animals diferents cada vegada, de tal forma que sempre hi ha tres animals a la taula. Ella ha d’identificar-lo, i, de vegades diu el nom d’altres animals.

Comentaris

Degut a la crisis epilèptica hem de deixar el treball individualitzat per un altre dia.

Activitat de grup d'arts plàstiques i treball individual

ACTIVITAT GRUPAL

· Categoria: activitat grupal

· Tipus d'activitat: arts plàstiques

· Descripció: es demana als alumnes que facin un dibuix

· Àrea: comunicació i llenguatge (llenguatge plàstic).

· Metes: treballar la creativitat, la psicomotricitat fina, la capacitat d'expressió i comunicació

· Objectius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Analitzar els principals trets de la seva personalitat i el seu món interior a partir del seu llenguatge visual i plàstic. Temes, traços, disposicions, colors són elements que ens ajuden a comprendre la seva forma d’interpretar el món.

-Ajudar a aplicar diferents tècniques bàsiques (pintura i dibuix), segons les seves característiques.

-Ajudar a desenvolupar la habilitat intercomunicativa, a través d’ordres senzilles en l’ús de la tècnica plàstica.

-Treballar la capacitat de fixar l’atenció en una activitat concreta

· Materials: retoladors

Desenvolupament de l'activitat i observacions

A l’activitat grupal han fet un dibuix amb retoladors 

He observat que alguns joves feien el mateix dibuix als diferents papers que han fet servir. Un només ha fet taques del mateix color. Un altre només ha fet arbres, flors i niguls, en dos papers diferents. Quan se li ha proposat canviar de motiu, ha fet una persona. I un altre ha fet un nin trist plorant a tres papers diferents.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

·Alumne: Elsa

·Tipus d'activitat: seriacions, classificació i identificació d'imatges...
·Àrea: cognitiva

· Objectius: 

-   -   Realitzar seriacions de dos o més elements.

-  -    Emparellar imatges iguals.

-   - Classificar imatges per camp semàntic.

-      - Realitzar alguna imitació motora.

·Materials: targetes amb imatges, gomets, puzles...

Desenvolupament de l'activitat i observacions

A l’activitat individual s’ha treballat amb Elsa quatre objectius de la capacitat cognitiva:

1)   Realitzar seriacions de dos elements:

Elsa ha realitzat una seriació de dos elements amb gomets.

L’educadora havia de ajudar-la cada vegada a canviar de gomets, recordar-li que mirés el full i dir-li a quina part del paper havia d’enganxar el gomet.

Elsa fa moltes ecolàlies i repeteix el darrer que ha dit l’educadora.

2)   Emparellar imatges:

L’educadora ha preparat una activitat d’emparellar diferents imatges enganxades a un panel de cartró amb la seva parella.

Elsa ha gaudit de l’activitat i l’ha realitzada ràpidament amb una mica d’ajuda de l’educadora.

3)   Classificar imatges per camp semàntic:

L’educadora ha preparat una activitat de classificar imatges de menjar o d’animals.

A Elsa li costa associar cada imatge amb el seu camp semàntic. De vegades ho classifica amb el que té més a prop de la mà o amb el que ha fet darrer.

A vegades l’educadora ha de agafar-li les mans perquè no agafi una imatge que no toca.

4)   Realitzar puzles:

Elsa ha realitzat tres puzles de cinc peces cada un, diferenciats per colors, amb molta paciència i insistint en les dificultats que trobava.

Activitat grupal de jardineria i intent de treball individual

ACTIVITAT GRUPAL

·Categoria: activitat grupal

·Tipus d'activitat: jardineria

·Descripció: realitzar tasques pròpies de l'hort (regar, escombrar fulles seques...)

· Metes: treballar l’àrea motora i comunicativa.

· Objetius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Ajudar a desenvolupar la habilitat comunicativa, mitjançant instruccions simples (“anem a obrir l’aixeta”, “anem a omplir la regadora”).

-Desenvolupar la capacitat de centrar-se en una activitat concreta.

·Materials: pala, escombra, regadora...

Desenvolupament de l'activitat

Avui, com cada dilluns, es dedica la primera hora de la tarda a fer jardineria.

El jardí està en un espai tancat i petit i, per això, els joves fan torns per entrar a l’hort i realitzar alguna de les tasques que fan normalment: escombrar fulles seques, regar, tirar fulles seques amb guants, moure la terra... Si s'ha de trasplantar alguna planta, ho fan amb ajuda d'una de nosaltres.

Se'ls hi ha d'anar recordant que escombrin, que agafin bé l'escombra i la pala, que s'acotin a agafar fulles seques de la terra, que omplin la regadora d’aigua i reguin la planta que se'ls indica. 

I, en general, qualsevol de les activitats se’ls hi ha de dirigir constantment. Són dòcils a l’hora de respondre a les ordres que els hi donam però mentre alguns són molt obedients, altres són més mandrosos i els hi has d’insistir en que facin l’activitat.

Una vegada acabada la jardineria al pati, tots pugen a les aules. Alguns descansen estirats i altres berenen a un aula i també fan alguna activitat o joc individual.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

·Alumne: Elsa

Desenvolupament de l'activitat

Avui l’educadora té programat treballar amb Elsa objectius de la teoria de la ment, però com té una crisi epilèptica, necessita descansar, ja que acaba molt cansada d’aquestes crisis i no està centrada per poder fer feina amb ella.

Elsa sempre porta un casc protector per si té una crisis i cau al terra. A més a més, porta un xip al cos i quan té una crisi se li ha de passar un imant que porta sempre a un estoig amb ella. D’aquesta manera, ha d’anar amb el casc sempre que estigui dreta i amb el imant al costat.

Pel·lícula i treball individual amb Elsa

ACTIVITAT GRUPAL

Categoria: activitat grupal

Descripció: visionat d'una cinta de dibuixos animats
Objectius: 
-Treballar la capacitat d'atenció en l'audiovisual i la capacitat de comprendre i executar ordres senzilles.

Material: pel·lícula, projector

Desenvolupament de l'activitat

Aquest dia, en ser dilluns, estava previst fer jardineria però, degut a que mal temps, l'activitat conjunta consisteix en veure una pel·lícula de dibuixos animats: Kunfu Panda.

A la mateixa sala comú es posa el projector i tots seuen darrera la pantalla a una cadira per veure la pel·lícula.

Comentaris

Observo que la majoria poden estar asseguts veient la pel·lícula quasi sencera, llevat d’alguns joves que estan més nerviosos i que s'aixequen constantment de la cadira.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

· Alumne: Elsa

· Tipus d'activitat: seriacions, parelles d'imatges iguals, etc.
· Àrea: cognitiva

· Objectius:
Els objectius concrets per a aquesta sessió són:

- Fer seriacions de dos o més elements.

- Emparellar imatges iguals.

- Classificar imatges per camp semàntic.

- Imitació motora.

- Fer encaixos i puzzles.

· Material: bàsicament, targetes amb imatges.

Desenvolupament de l'activitat

A l’activitat individual, avui observo com una educadora treballa amb una altra jove amb TEA, Elsa. És la primera vegada que veig com fa feina individualitzada.

Avui es treballen amb ella els objectius de capacitat cognitiva.

Observacions:

El que més puc destacar d’Elsa són algunes de les característiques del seu llenguatge, com són l’abundància d’ecolàlies i la repetició de paraules que sonen semblants a les darreres que acaba de dir l’educadora.

Li costa molt centrar l'atenció en l'activitat, i per això constantment se li ha d'insistir en què miri als ulls i que contesti al que se li demana.

En general, té una producció oral moltes vegades sense sentit o fent ecolàlies.

Activitat grupal de plàstica i treball individual de llenguatge amb Elsa

La primera hora d'avui la dediquem a una activitat grupal, mentre que a la segona treballem individualment amb n'Elsa.



Observacions

ACTIVITAT GRUPAL D'ARTS PLÀSTIQUES

· Categoria: activitat grupal

· Àrea d'activitat: arts plàstiques

· Descripció: els alumnes fan un dibuix lliure

· Àrea: intercomunicació i llenguatge (llenguatge plàstic).

· Metes:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Analitzar els principals trets de la seva personalitat i el seu món interior a partir del seu llenguatge visual i plàstic. Temes, traços, disposicions, colors són elements que ens ajuden a comprendre la seva forma d’interpretar el món.

-Ajudar a aplicar diferents tècniques bàsiques (pintura i dibuix), segons les seves característiques.

-Ajudar a desenvolupar la habilitat comunicativa, a través d’ordres senzilles en l’ús de la técnica plàstica. 

· Materials: ceres, cartolines

Desenvolupament de l'activitat:

Avui dimecres, com a activitat grupal de plàstica, realitzen dibuixos lliures de ceres sobre cartolina.

Així com el primer dia de plàstica que van fer pintura, la tècnica era més complicada i hi havia més moviment de material, avui és més senzilla i més fàcil de manejar. Per aquest motiu, pinten amb més tranquil·litat.

En acabar, ells mateixos tornen a col·locar al seu lloc les taules que havien posat per pintar tots junts. Després, anem a dues aules contigües, una on hi ha un matalàs on alguns descansen i una taula per fer feina individualitzada. A l'altra aula hi ha una taula gran, on miren revistes, fan puzzles, pinten o descansen lliurement.

Observacions i comentaris:

Cadascú ha pintat amb ceres sobre la seva cartolina de forma lliure un o més dibuixos. Així doncs, vaig descobrint que cada jove té un estil diferent de pintar, i normalment es repeteixen els motius als diferents dibuixos que fa cada un. El ser repetitius, poc flexibles i rígids és un dels trets que sol caracteritzar els TEA.

ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA

· Alumne: Elsa

· Àrea de treball: llenguatge

· Objectius: 
Els objectius a treballar amb Elsa en aquesta sessió:

- Imitació verbal.

- Nombrar persones, objectes, animals, accions, parts del cos, roba, aliments.

- Reconèixer persones, accions.

- Identificar objectes, animals, parts del cos, roba, aliments. 

· Materials: targetes, fotografies...

Desenvolupament de l'activitat:

Avui observo com es fa la feina individualitzada aquesta segona hora. Es treballa amb n'Elsa els seus objectius programats de capacitat del llenguatge.

Alguns dels objectius que van treballant amb Elsa amb targetes amb imatges, dibuixos o fotografies que representen l’objecte que ella ha de reconèixer, identificar o nombrar.

Es fa contínuament un reforç positiu de les paraules ben encertades, encara que moltes vegades s’ha de tenir paciència en les respostes perquè n'Elsa es pren el seu temps en contestar.