Conclusions

En síntesi, la valoració que faig en conjunt de les pràctiques és molt positiva. Ha estat molt enriquidor conèixer la feina psicopedagògica a un centre especialitzat de TEA. I voldria, en primer lloc, posar en valor la tasca de tot l'equip professional del centre i el seu tracte personal.Centrant-me en la meva experiència, voldria assenyalar les principals dificultats que he trobat, així com les errades que he comés:

-La principal es que partia d'un pla de treball massa ambiciós. La realitat del dia a dia en un centre TEA comporta una sèrie d'imprevistos que fan que moltes de les intervencions programades finalment no es puguin dur a terme. Per exemple, una de les alumnes que més he pogut seguir, Elsa, pateix freqüents crisis epilèptiques i això fa que moltes sessions s'hagin d'interrompre. Fins i tot jo mateixa he estat de baixa uns dies, i això també ha ralentit les fases del pla d'intervenció.

-Altra errada en el moment de pensar el pla va ser el desconeixement previ del grau de TEA de l'alumnat. L'espectre de l'autisme és molt ampli, amb diferents graus de profunditat i, un cop iniciades les pràctiques, vaig comprovar que eren més profunds del que em pensava. De fet, només un de tots els alumnes té la capacitat de llenguatge parcialment adquirida. Això va fer que descartés molts dels objectius marcats inicialment.

-Hi ha un darrer objectiu que no he pogut acomplir, i és poder dur a terme entrevistes amb els familiars, degut a que les meves hores de pràctiques no coincidien en entrevistes familiars. Hauria estat molt interessant participar en les intervencions psicopedagògiques amb pares i familiars.

Tot i així, crec que he assolit molts dels meus objectius de coneixement. En aquest sentit, voldria destacar els següents aspectes:

-De les sessions grupals: bàsicament, he participat a activitats de plàstica, jocs i jardineria. He pogut aprendre les necessitats de comunicació (per exemple, adaptar les ordres a un llenguatge senzill, de frases curtes...), afectives i de comportament. En aquest sentit, les pautes de treball i la seva organització  m'han semblat molt adients.

-De les intervencions individuals, he pogut conèixer la seva dinàmica, la metodologia i els registres de valoració de les sessions que es fan servir al centre. També destacaria la forma de treballar cada sessió en la relació amb l'alumne: la capacitat de respectar els ritmes d'aprenentatge, l'atenció a les seves particularitats i el tracte humà.

En definitiva, les pràctiques han estat molt profitoses, tot i que hi ha àmbits d'actuació que m'hagués agradat aprofundir més.

Al marge acadèmic i a nivell més personal, voldria quedar-me amb un moment: el somriure que un dia va expressar Francesc. Per quasi tothom és un gest tan quotidià, que passa desapercebut. Però després d'aquests mesos treballant amb TEA, sé que aquest somriure val un món!

RÚBRICA D’AUTOAVALUACIÓ

1. INFORMACIÓ TEÒRICA I LEGISLATIVA A

2. ELABORAR INFORMACIÓ (DIÀGNOSTIC)  C+

        

3. ANÀLISI DEL CENTRE B

4. ANÀLISI ACTUACIÓ PROFESSIONALS DEL CENTRE  B

5. ANÀLISI DEL PLA D’ACTUACIÓ A

6. PROJECTE D’INTERVENCIÓ   B

Reflexió: el mutisme

Una de les característiques comunes amb els joves amb TEA que forma part necessària per fer el diagnòstic és l’absència o deficiència en la comunicació.

Els alumnes amb autisme estan afectats en la comprensió i ús del llenguatge parlat i en la comunicació per gestos. Molts tenen com a característica el mutisme o una considerable anomalia en la parla.

Per això, a les sessions conjuntes que facem, no hi ha conversa ni entre ells ni amb l’adult. Ells se seuen i esperen que l’adult els hi digui si ja han acabat el dibuix, si volen fer un altre dibuix. I assenten amb el cap o et diuen de vegades “si”. Observo que entre ells hi ha diferents graus de TEA però, llevat d’un que sí té llenguatge parlat, la resta tenen una absència de llenguatge o mutisme.

Alguns es comuniquen només per gestos. Altres fan el que s’anomena ecolàlia, que és la repetició de paraules que tenen poc sentit pel jove i les repeteix com un eco buit, com un lloro. Si repeteixen paraules o frases que han sentit al passat se diu que és una ecolàlia retardada.

Una de les que fa més ecolàlies és Elsa. Ella repeteix el darrer que li has dit sense tenir comprensió del que diu i fins i tot inventant paraules que sonen semblants a les que li acabes de dir.

En canvi, Mario té més desenvolupat el llenguatge i compren alguna de les paraules més freqüents que utilitzen les educadores en forma d’ordres, com per exemple, "ves a preparar el berenar", "dóna’m el quadern".

Sembla que tenen la tendència a reaccionar a una o dues paraules d’una frase e ignorar la resta. A més a més, fan una interpretació literal de les frases. Per tant, les persones amb trastorns autistes reaccionen malament a les bromes verbals, perquè se les prenen en serio. Tenen també poca o cap comprensió dels acudits que es basen en l’ambigüitat verbal.

De vegades comprenen paraules llargues i obscures però es confonen amb les més quotidianes.

Mario de vegades confon el masculí i el femení d’algunes paraules.

El que està clar es que la comunicació en els autistes està afectada en diferents graus de dificultat, tot i que, en aquest grup de joves, predomina el mutisme.

El centre, al diari d'avui

Mira per on! Per segon dia consecutiu, els mitjans de comunicació fan ressó del TEA i, més concretament, del nostre centre.

Efectivament, avui s'ha fet menció del centre en un extens article d'un diari local. L'article refereix el cas d'un jove, descrivint tot el procés des que van descobrir el seu trastorn. Comenta els esforços dels seus pares, i la inestimable ajuda dels professionals del centre.

A més del valor humà d'aquest cas, m'ha semblat interessant que ressalti la importància de la detecció primerenca del TEA, apuntant alguns possibles indicadors:

-No mirar de forma normal a la cara.
-No mostrar resposta en ser cridat pel seu nom.
-No portar coses per mostrar-les.
-No assenyalar amb el dit.
-No compartir interès ni plaure amb els altres.

Un TEA, protagonista d'un best-seller

Gràcies a un comentari d'una de les educadores del centre (veure entrada de 8 de maig), he recordat un llibre que fa uns anys vaig llegir: “El curioso incidente del perro a medianoche”, de l'escriptor britànic Mark Haddon. Va ser una novel·la molt venuda en el moment de la seva publicació, fa poc més de 10 anys.

El que crida l'atenció d'aquesta novel·la és que dóna protagonisme a un adolescent amb un trastorn de l'espectre autista. De fet, tot el llibre està narrat en primera persona pel mateix jove.

Encara que no s'explicita el tipus de trastorn autista que pateix, es podria categoritzar con a síndrome d'Asperger, tot i que també comparteix trets d'autisme d'alt funcionament.

La trama del llibre arranca quan el jove vol descobrir qui ha matat el gos de la veïnada. Però em sembla més interessant centrar-me en recordar els trets de la personalitat d'aquest jove:
-Alta capacitat d'observació, memòria fotogràfica i facilitat per a les matemàtiques i el càlcul.-Comportaments obsesius (amb determinats colors, que els diferents menjars d'un plat no es toquin...)
-Incapacitat d'interpretar les expressions facials.-Dificultat per agafar els acudits i les ironies. Necessita informació concreta, i per això li agraden les llistes i els fets.
-Molta sensibilitat a la informació i als estímuls.

Algunes de les característiques del protagonista d'aquesta novel·la són compartides pels alumnes del centre, com ara la sensibilitat a rebre molta informació, o la nul·la capacitat per agafar acudits o metàfores i dobles significats.

El TEA és notícia!

Avui el TEA ocupa una pàgina d'un setmanari local. L'article comenta la realitat de la vida dels TEA i les seves famílies, fa apunts sobre la situació general d'aquest trastorn a la Comunitat, i apunta diverses claus: símptomes, tractament, diagnòstic i prevalença.

El problema que aquesta realitat passi inadvertida és que es converteixi en invisible per a la societat i, per tant, les administracions no donin resposta. I, el que és pitjor, que les famílies que ho necessiten no sàpiguen a on acudir ni els recursos humans i tècnics que tenen a la seva disposició.

Per això, celebro que els mitjans de comunicació s'ocupin de recordar que el TEA existeix!

Activitat grupal de plàstica i intent d'intervenció individual

ACTIVITAT GRUPAL

· Categoria: activitat grupal

· Tipus d'activitat: plàstica

· Descripció: fer un dibuix

· Àrea: comunicació i llenguatge (llenguatge plàstic).

· Metes: treballar la creativitat, la psicomotricitat fina, la capacitat d'expressió i comunicació

· Objectius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Analitzar els principals trets de la seva personalitat i el seu món interior a partir del seu llenguatge visual i plàstic. Temes, traços, disposicions, colors són elements que ens ajuden a comprendre la seva forma d’interpretar el món.

-Ajudar a aplicar diferents tècniques bàsiques (pintura i dibuix), segons les seves característiques.

-Ajudar a desenvolupar la habilitat intercomunicativa, a través d’ordres senzilles en l’ús de la tècnica plàstica.

-Treballar la capacitat de fixar l’atenció en una activitat concreta.

· Materials: retoladors, cartolines

Desenvolupament de l'activitat:

Amb aquesta tècnica s'aprecia més el traç. Avui observo a Mario que fa una casa com si fos el plànol. És l'únic que pinta dibuixos diferents cada vegada (l'altre dia va fer, en tres cartolines diferents, un dibuix de tres nens tristos).

ACTIVITAT INDIVIDUAL

Alumne: Joan

Avui tenia en previsió fer autonomia amb en Joan, però aquell dia es troba malament. Al matí han fet una sortida fora del centre. Feia mig any que no sortia, i han anat a un lloc bastant concorregut.

Com és comú a molts TEA, en Joan pateix fòbia a les aglomeracions, fins al punt que, a la tarda, encara està alterat per aquesta visita.

Comentaris

M'he donat compte que és molt difícil seguir amb el pla de treball, especialment amb les intervencions individuals. Moltes vegades sorgeixen contratemps derivats d'aquests trastorn (alteracions emocionals, atacs epilèptics...), que impedeixen el ritme previst de les intervencions. 

Com actuar davant una crisi d'epilepsia?

És freqüent als TEA tenir associades altres disfuncions, com l'epilepsia. Elsa és un clar exemple (veure entrada de l'11 de maig). Avui he observat el protocol d'actuació dels professionals del centre en aquests casos:

1- Primer, és molt important la prevenció en cas d'atac epilèptic. Per això, s'asseguren de que, quan està dreta, sempre dugui un casc per tal d'evitar cops en cas de caiguda al perdre el coneixement. També ha de dur sempre amb ella un estoig amb l'imant que activa el xip que té col·locat al seu organisme.

2- En veure els primers símptomes d'epilepsia (ulls en blanc...), agafen l'imant i li passen pel xip del seu cos. També li bufetegen la cara perquè es mantengui desperta. Han d'esperar mig minut, aproximadament, per tal de veure si el cos reacciona favorablement. Si no, es repeteix l'operació una segona vegada.

3- Si a la tercera vegada no s'ha recuperat, s'ha d'avisar als serveis d'urgència.

Avui he descobert que conèixer com actuar en aquests casos és fonamental per a qualsevol educador que treballi amb TEA.

Activitat grupal de jardineria i incidència amb Elsa

ACTIVITAT GRUPAL

·Categoria: activitat grupal

·Tipus d'activitat: jardineria

·Descripció: realitzar tasques pròpies del jardí

· Metes: treballar l’àrea motora i comunicativa.

· Objetius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Ajudar a desenvolupar la habilitat comunicativa, mitjançant instruccions simples (“anem a obrir l’aixeta”, “anem a omplir la regadora”).

-Desenvolupar la capacitat de centrar-se en una activitat concreta.

·Materials: eines pròpies del treball a un hort

Desenvolupament de l'activitat:

Es dedica una estona a desenvolupar les tasques pròpies de l'hort.

Comentaris

Són dòcils, però els hi costa coordinar els moviments, presentant poca habilitat motora. Avui m'ha cridat l'atenció na Rosa, que s'ha tirat a terra i ha començat a mossegar fulles caigudes dels arbres.

Avui hem estat comentant amb la tutora i l'educadora alguns autors interessants que han treballat amb profunditat la temàtica dels TEA: Lorna Wing i Angel Rivière. I, ja xerrant de novel·les, m'han fet recordar un llibre: 'El curiós incident del gos a mitjanit'. A continuació faig una petita reflexió d'aquest llibre.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

·Alumne: Elsa

Avui no he pogut realitzar el treball individual amb n'Elsa. Ha patit un atac epilèptic i s'ha quedat descansant. Aquí he fet una petita reflexió referent a l'actuació davant les crisis epilèptiques.

Activitat d'expressió corporal i intent de treball individual amb Rosa

ACTIVITAT GRUPAL

· Categoria: activitat grupal

· Tipus d'activitat: jocs a l'aire lliure

· Descripció: jugar a passar la pilota

· Metes: treballar l’àrea motora i l’àrea comunicativa i llenguatge

· Objectius:

Treballar l’expressió corporal:

        -Treballar la coordinació dinàmica general

        -Control de l’equilibri estàtic i dinàmic

        -Cordinació òculo-motriu

        -Estructuració de l’espai: orientació, situació i direcció

        -La imitació de moviments

Treballar les habilitats comunicatives i de llenguatge, a través d’ordres senzilles en el desenvolupament de les activitats. 

· Materials: pilota

Desenvolupament de l'activitat:

Avui es realitzen jocs a l'aire lliure. Situats en cercle, es passen la pilota uns als altres i després fan relleus.

Avui fa molta calor. Els alumnes cerquen l'ombra.

Observacions:

Ténen una creu al terra i se'ls hi ha de recordar constantment a on s'han de situar.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

·Alumne: Rosa

La idea d'avui era que jo treballés amb Rosa, però ha estat impossible. Ella està tancada en sí mateixa i molt trista. M'explica una educadora que està ficada en una espiral de pensaments negatius. S'autolesiona, i té les mans plenes de mossegades.
 

He pensat que seria interessant recordar la reflexió sobre les autolesions.

Plàstica i activitat individual i reflexió personal

ACTIVITAT GRUPAL

· Categoria: activitat grupal

· Tipus d'activitat: plàstica

· Descripció: fer un dibuix

· Àrea: comunicació i llenguatge (llenguatge plàstic).

· Metes: treballar la creativitat, la psicomotricitat fina, la capacitat d'expressió i comunicació

· Objectius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Analitzar els principals trets de la seva personalitat i el seu món interior a partir del seu llenguatge visual i plàstic. Temes, traços, disposicions, colors són elements que ens ajuden a comprendre la seva forma d’interpretar el món.

-Ajudar a aplicar diferents tècniques bàsiques (pintura i dibuix), segons les seves característiques.

-Ajudar a desenvolupar la habilitat intercomunicativa, a través d’ordres senzilles en l’ús de la tècnica plàstica.

-Treballar la capacitat de fixar l’atenció en una activitat concreta.

· Materials: cartolines, retoladors

Desenvolupament de l'activitat:

Els alumnes es dediquen a fer un dibuix d'aquarel·les amb cartolines.

Observacions:

Avui em fixo en el dibuix de Francisco. Realitza traços nerviosos.
Observo que fa moviments molt ràpids. Sempre assenteix a qualsevol ordre que se li digui. La docilitat dels TEA és un tret que m'ha sorprès molt.

Una reflexió: el tracte humà

Avui, que m'he fixat en el treball de Francisco, he recordat un dels moments més satisfactoris de les pràctiques. Va ser quan una de les educadores va fer-li unes pessigolles afectuoses, i ell va correspondre amb un somriure. No és gens habitual que els alumnes riguin, així que poder ser testimoni d'aquest gest ha estat molt enriquidor.

També penso en què un dia em va saludar quan vaig entrar... Tot això em fa pensar en què el treball psicopedagògic no ha de deixar de ser humà en cap moment.

ACTIVITAT INDIVIDUAL·Alumne: Juan·Tipus d'activitat: autonomia· Tipus d'activitat: treball d'hàbits· Àrea: descoberta d'un mateix
· Objectiu: generar autonomia en activitats quotidianes i cura de sí mateix· Material: material per a la vestimenta

La intervenció d'avui funciona millor. Sembla que Joan, que pateix moltes fòbies, ja poc a poc s'acostuma a la meva presència. Em mira amb ulls suplicants i amb certa angoixa, però aconseguim aixecar-lo del matalàs i treballar, poc a poc, els hàbits de vestimenta.

Reflexió: l'economia de paraules

Una de les actuacions que més importants que s’han de procurar amb els joves amb TEA és una economia de paraules, és a dir, parlar de manera breu, quasi telegràfica i de forma lenta i dient el seu nom el primer de tot.
M’explica una educadora que per ells el llenguatge parlat dels altres és com si nosaltres estiguéssim a un bar ple de renou i amb converses diferents. En aquesta situació, nosaltres intentem desxifrar i entendre alguna de les converses i no captem el sentit de cap en realitat.

Aquesta comparació és molt aclaridora. Per les persones amb TEA el llenguatge és una càrrega.
De fet, les persones sense autisme també som selectius a l’hora d’escoltar i estem absorts en un altra activitat, fins que escoltem alguna cosa del nostre interès o sentim el que diuen el nostre nom i reaccionem.

Plàstica i activitat individual d'autonomia

ACTIVITAT GRUPAL

· Categoria: activitat grupal

· Tipus d'activitat: plàstica

· Descripció: fer un dibuix

· Àrea: comunicació i llenguatge (llenguatge plàstic).

· Metes: treballar la creativitat, la psicomotricitat fina, la capacitat d'expressió i comunicació

· Objectius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Analitzar els principals trets de la seva personalitat i el seu món interior a partir del seu llenguatge visual i plàstic. Temes, traços, disposicions, colors són elements que ens ajuden a comprendre la seva forma d’interpretar el món.

-Ajudar a aplicar diferents tècniques bàsiques (pintura i dibuix), segons les seves característiques.

-Ajudar a desenvolupar la habilitat intercomunicativa, a través d’ordres senzilles en l’ús de la tècnica plàstica.

-Treballar la capacitat de fixar l’atenció en una activitat concreta.

· Materials: retoladors, ceres, cartolines

Desenvolupament de l'activitat:

Els alumnes es dediquen a fer un dibuix amb ceres i retoladors.

Observacions:

Avui, poso atenció en la feina d'altre jove del centre, Lucas. Ell manifesta una tendència a emplenar tota la fulla del mateix color, sense deixar que es vegi el blanc del paper. Ho realitza de forma molt aplicada, s'abstreu en la tasca.

En Lucas té tendència a copiar el que fan els altres, però avui, en estar en una taula apart, fa el que li agrada: emplenar la fulla.

ACTIVITAT INDIVIDUAL

·Alumne: Juan

·Tipus d'activitat: autonomia

· Tipus d'activitat: treball d'hàbits

· Àrea: descoberta d'un mateix

· Objectiu: generar autonomia en activitats quotidianes i cura de sí mateix

· Material: material per a la vestimenta

Desenvolupament de l'activitat:

Es tracta d'ajudar en la neteja de les mans

Comentaris:

Avui és la primera vegada que jo faig autonomia. A en Joan li costa aixecar-se del matalàs on descansa. L'educadora m'ajuda perquè, com que no em coneix, està espantat.

Efectivament, en Joan té tendència a espantar-se. No pren medicació i pateix moltes fòbies. Per exemple, li costa molt creuar les portes i es queda aturat, sense voler donar una passa endavant. Els jocs grupals també el solen alterar.

Finalment, aconseguim que es renti les mans. Ho fa ràpidament. Únicament cal recordar-li. que s'eixugui.

Activitat grupal: pel·lícula i recursos per treballar l'autonomia

ACTIVITAT GRUPAL

Descripció: visionat d'una pel·lícula

Avui tenim una activitat grupal: el visionat de la pel·lícula de 'Nemo'. Els alumnes la segueixen sense massa incidències.

Observacions

Em crida la atenció que en Mario, quan l'escena és de més acció, s'espanta. La seva reacció és tapar-se la cara amb els braços. Efectivament, he aprés que és comú entre els TEA mostrar reaccions exagerades envers a determinats estímuls, fins i tot en situacions aparentment 'normals'.

OBSERVACIONS:

Una reflexió sobre en Mario

Aprofundint una mica més en el comportament de Mario, he observat les següents coses:

-És el més “controlador” del grup. I, com és el que té el llenguatge més avançat de tots, pot expressar determinades idees. Per exemple, quan ve algun pare a buscar a un dels alumnes, ho posa de manifest (“Ha vingut el papà de X”).

-És més conscient de determinades activitats horàries. Per exemple, sap que els dijous toca afaitar-se, que els divendres “es va a caseta”...

Els recursos per treballar l'autonomia

Avui m'explica el material perquè jo pugui treballar l'autonomia de Joan en la següent sessió:

-Samarretes i tovalloles per doblegar
-Cinturó
-Botons cosits sobre una tela per cordar i descordar
-Cremallera
-Belcro

I m'explica els diferents registres per a la seva avaluació, que es poden classificar en:

· Suport intermitent

· Suport limitat

· Suport extern
· Suport generalitzat

Penso que són una eina molt útil, però em serà un poc difícil, en un principi, fer servir aquests registres. Supòs que serà una qüestió de temps manejar-los amb rapidesa.

Reflexió: la imaginació

Un aspecte important del que cita Lorna Wing a l’anomenada 'Tríada de característiques fonamentals per diagnosticar un autista' és la manca de desenvolupament en  la imaginació, que forma part de les habilitats socials que desenvolupen els nins amb normalitat a través del joc simbòlic.

La manca d’aquesta capacitat amb els nins o joves amb trastorn autista és una de les que més em sorpren, juntament amb la incapacitat de reconèixer les emocions dels altres i interpretar en les expressions el que els altres estan sentit i volen expressar.

Aquesta mancança afecta molt a la integració en la vida social ja que si no pots entendre als altres i conèixer els seus sentiments i les seus pensaments, les relacions socials se dificulten moltíssim.

De fet, es pot comparar amb el moment en que et presenten una persona nova. No coneixes el seu món interior ni la seva trajectòria vital ni els seus pensaments i sentiments respecte de la vida. Només a través de les seves explicacions i expressions facials pots començar a conèixer com és, el que pensa i el que sent. Sense aquesta capacitat de reconèixer emocions i interpretar els sentiments i pensaments dels altres, establir relacions amb els altres ha de ser molt dificultós. 

Activitat grupal de plàstica

ACTIVITAT GRUPAL

· Categoria: activitat grupal

· Tipus d'activitat: plàstica

· Descripció: fer un dibuix

· Àrea: comunicació i llenguatge (llenguatge plàstic).

· Metes: treballar la creativitat, la psicomotricitat fina, la capacitat d'expressió i comunicació

· Objectius:

-Ajudar a desenvolupar habilitats motrius (coordinació motora-visual, controlar l’espai gràfic…).

-Analitzar els principals trets de la seva personalitat i el seu món interior a partir del seu llenguatge visual i plàstic. Temes, traços, disposicions, colors són elements que ens ajuden a comprendre la seva forma d’interpretar el món.

-Ajudar a aplicar diferents tècniques bàsiques (pintura i dibuix), segons les seves característiques.

-Ajudar a desenvolupar la habilitat intercomunicativa, a través d’ordres senzilles en l’ús de la tècnica plàstica.

-Treballar la capacitat de fixar l’atenció en una activitat concreta.

· Materials: retoladors, cartolines

Desenvolupament de l'activitat:

Els alumnes es dediquen a fer un dibuix amb retoladors.

Observacions:

És interessant observar el tipus de traç de cada alumne. Per exemple, avui em fixo en Álvaro. Té les mans atrofiades, i té tendència a tenir-les sempre en moviment, jugant amb elles compulsivament. Com vaig comentar fa poc, els TEA acostumen a tenir conductes motores repetitives, com ara balancejos o moviments de mans, com aquest joguinejo de mans que presenta n'Álvaro. Per això, treballar amb ell la psicomotricitat fina és molt important.

El seu traç sempre és circular, i té tendència a ocupar tot l'espai de la fulla. Interpreto que, per aquesta particularitat amb les mans, li és difícil centrar el dibuix en espais reduïts.

Pla d'intervencions

A més a més, avui he tornat a comentar amb les professionals del centre el desenvolupament del pla d'intervencions, tenint en compte que en moltes ocasions les intervencions no són possibles per qüestions de salut o alteracions emocionals dels alumnes. Una possible reestructuració seria aquest:

Dilluns

Elsa: teoria de la ment, cognitiva i matemàtiques

Dimecres

Joan: autonomia

Rosa: llenguatge, cognitiva

Divendres

Mario: llenguatge, teoria de la ment, cognitiva i matemàtiques.

Reflexió: treballar la teoria de la ment

Com puc comprovar en tots els alumnes del centre, els TEA presenten dificultats per reconèixer les emocions dels altres i interpretar en les expressions el que els altres estan sentit i volen expressar.

Per treballar amb ells aquesta dificultat, es treballa molt amb imatges de persones amb diferents expressions facials, el reconeixement i imitació d’emocions i el fet de ser capaç d’associar a un situació concreta la causa de l’emoció (per exemple: està content perquè li agrada el menjar, està trist perquè se li ha escapat el globus).

Tot això és el que es coneix com “teoria de la ment”, que suposa saber posar-se en el lloc de l’altra persona i comprendre que cada un de nosaltres percebem, pensem, sentim, desitgem o creiem coses diferents. La teoria de la ment se refereix a l’habilitat per comprendre i predir la conducta dels altres, els seus coneixements, les seves intencions i les seves creences.

Segons Rivière, “una teoria de la ment és un subsistema cognitiu, adaptatiu i profund, dedicat a atribuir, inferir, predir i comprendre estats mentals en el curs de les interaccions dinàmiques”.  Segons Rivière, “és independent del llenguatge i posseeix caràcter universal”.  

Com té un caràcter universal i és independent del llenguatge, els considerats normals som capaços d’interpretar una expressió facial a les altres persones, reconèixer les seves emocions i poder dir, per exemple, si un actor és bo interpretant i s’ha ficat en el seu paper, intuir si una persona està mentint o predir que farà una persona. Aquesta atribució tan normal en nosaltres està realment afectada a les persones diagnosticades amb algun tipus de Trastorn d’Espectre Autista. I, de fet, així la seva vida és més simple, sense dobles sentits ni mentides, i la seva manera d’estar a la vida és amb una actitud ingènua i és totalment sincera, sense duplicitats.